Aprofundint en el Tigre: Respiració i palanques.

Hi ha una experiència subtil en la pràctica del yoga i té dues dimensions: la respiració i la ubicació de l'atenció en el cos, i totes dues ens porten a l'experiència de la presència.

En la pràctica de Marjariasana podem caure en el mecanicisme: extendre i flexionar la columna repetidament, mentre dediquem l'estona a perdre'ns en l'infinit món dels pensaments. O podem dur l'atenció a allò que passa al cos, a través dels sentits, procurant no relatar-nos l'experiència.

Quan ubiquem l'atenció al cos, estem dirigint-nos cap a l'experiència d'allò que està passant realment en aquell moment (no allò que va passar, o que passarà, o que podria/m'agradria/no m'agradaria/etc. que passés).

Més concretament, en el marc de l'experiència corporal, ubicar l'atenció a la respiració pot ajudar-nos en un doble sentit: per una banda, manté l'atenció centrada en el procés inabastable, constant, de l'entrada i sortida de l'aire. Per l'altra, permet adonar-nos de com respirem i, en cas que facilitem la respiració completa (aquella que alguns anomenen la respiració yòguica), fomentem un estat de serenor i presència plena.

Una manera de facilitar la respiració plena és realitzar unes lleugeres palanques entre mans i genolls. Així, mentre inhalem, fem una certa força amb els palmells enrere (sense fer-los lliscar), deixant que els genolls tendeixin a apropar-se a les mans. A la inversa, durant l'exhalació, les mans rebutgen fermament el terra amb una lleugera palanca endavant, facilitant que les mans i els genolls s'allunyin lleugerament entre sí.

Aquest gest permet que el tòrax s'enxampli en les inhalacions i que l'abdomen es reculli intensament en les exhalacions, aportant-nos una experiència més profunda.

Atenció: en cas d'hèrnia discal, suavitzar la palanca de flexió, per tal de no arquejar la columna lumbar en excés.

Tags:

Entrades recents
Cerca per etiqueta
  • Facebook
  • YouTube
  • Instagram