Relaxació profunda: aturar-se

Hem assumit perillosament com a inevitable la rapidesa amb què passem per la vida. En moltes converses podem escoltar una boirina de resignació ("no tinc temps", "anem tots de bòlit",...) que, sovint, serveix per a tapar moltes insatisfaccions, pors i confusió. Però la hiperactivitat no només emmascara la nostra vida; també la consumeix. Ens convertim en llumins de grans flames que cremem els dies i els anys, esgotant el cos i la ment.

Aturar-se és, en aquest context, imprescindible. Des de temps immemorials, aturar-se ha servit per al coneixement i la comprensió profunda del món que ens envolta i del que ens recorre per dins. Avui, aturar-se és un acte revolucionari. M'imagino un riu brau, una riuada immensa d'aigües escumoses, i tots nosaltres en aquesta empemta constant i tirana. Sé del cert que aturar-se demana decisió i intenció ferma. I també sé del cert que aturar-se en la riuada és possible i, màgicament, transferible, contagiós. M'imagino aquell que s'atura i m'adono que al seu voltant tot es torna calm, com una mena de llac pacífic, cristalí i lluminós. Quan ens aturem nosaltres, s'esdevé una transferència de silenci al nostre voltant.

La imatge és bonica, però la vivència interna de la calma profunda és, a més de bella, una experiència d'èxtasi.

Entrades recents
Cerca per etiqueta
  • Facebook
  • YouTube
  • Instagram