Wu wei, literalmente, "no intervención". Es un concepto que proviene del taoismo y nos remite al estado de la persona que sabe actuar en el mundo sin interponer su ego, de forma espontánea, limpia.

En el centro Wu wei proponemos la práctica del autoconocimiento para una vida sabia a través de la meditación, el yoga y la filosofía, con acompañamiento terapéutico grupal e individual, para vivir y convivir con el mayor bienestar interno y acercándonos a la dinámica wu wei.

Sé bienvenida, sé bienvenido, a Wu wei Sant Cugat.

82756af5-361f-488d-abe6-d36f0b618014.jpg

Lila

El autoconocimiento es inevitable.
Todas, en un momento u otro,
decidimos mirar hacia dentro.

Recientemente recuperé un trabajo que hice en primaria sobre los egipcios en el que valoraba las reflexiones sobre el sentido de la vida. Creo que el sinsentido, la búsqueda de sentido y el encuentro con el sentido de la vida han marcado mi vida, de algún modo u otro, desde jovencita.

 

En mi adolescencia tardía, me inicié en la meditación y la filosofía existencial (al principio, fundamentalmente, oriental) y, en la universidad, tuve experiencias reveladoras a través de los textos taoístas, que fueron semilla para lo que después sería el fin de mi búsqueda. Me formé en yoga, en meditación, astrología, me interesé por el taoísmo, el zen, el tantra,... Viajé a India varias veces, pasé temporadas en el ashram de Osho en Pune (India), hice retiros de meditación y de kirtan (con Jai Uttal, Krishna Das)... Pero, a la vez que los textos que leía y las experiancias que tenía me parecían iluminadores e iban sensibilizándome, mi experiencia externa con algunos maestros y compañeros de camino fue decepcionante: estábamos rodeados de sabiduría y nos encontrábamos todos perdidos en el ego. Así descubrí la terapia gestalt y el eneagrama y, con ellos, y gracias a quien me los transmitió, me inicié en una verdadera tarea de exposición de mi propia sombra.

 

Mientras me formaba como terapeuta gestalt, retomaba el contacto con la filosofía perenne, que tanto me había marcado a los veinte años. Fue como volver a casa después de haber explorado el mundo: Tao, Tantra, Advaita Vedanta... A través del proceso terapéutico (personal y profesional) y mi persistencia en la filosofía perenne o no-dual y la verdadera meditación, en los últimos años, he dejado de buscar para procurar retirarme del escenario y permitir que se exprese la talidad.

 

 

Estudié CC. Políticas. Me inicié en la meditación a los 20 años y en el yoga a los 22. En la Facultad estudié Pensamiento Chino y Cosmología.

Soy profesora de yoga y meditación (por AEPY, habilitada por el Consell Català de l'Esport y acreditada por el Ministerio de Educación).

Formadora de profesores de yoga.

Terapeuta Gestalt por la ETGB, con Cristina Nadal y Albert Rams.

Formada en masaje ayurvédico (estilo Kusum Modak) y en Astrología psicológica.

Estudios en zen, taoísmo, advaita vedanta, tantra y eneagrama.

He profundizado en el estudio de la anatomía y la biomecánica aplicada al yoga, la interdependencia cuerpo-mente y la consciencia corporal.

Fundadora y directora de Wu wei (2009-actualidad).

Co-fundadora del extinto Instituto Filosófico de Autoconocimiento.

Creadora del método Trika Kriya Yoga.

 
1cc13dc4-7668-486d-acce-46cc145750aa.jpg

Magalí Roca

La meva formació és d'actriu, vaig estudiar i treballar com a tal durant molts anys. La meva parella i jo vivíem del món del teatre i hi havia èpoques que passàvem dificultats econòmiques, se'm va obrir l'oportunitat d'incorporar-me en el negoci familiar i vaig anar compaginant les dues feines per tenir més estabilitat.

 

Amb el temps vaig tenir dos fills i quan el petit tenia dos anys em vaig separar i amb la separació a la meva filla gran que tenia 5 anys se li va desenvolupar el Síndrome de Tourette.

 

Mentre transitava el meu dol de separació, vaig sostenir el malestar que patia la meva filla. Per mi era tot nou, no sabia com tractar-la, notava que em faltaven eines per trobar benestar en mi i, a la vegada, poder acompanyar als meus fills d'una manera respectuosa. Tot em desbordava i notava que no tenia energia per tant.

Vaig buscar ajuda a la seguretat social, a la psicologia convencional on tracten a les persones modificant només la conducta i això no em va servir, no m'anava bé ni a mi ni a la meva filla fins que vaig donar confiança a un terapeuta. Allí vaig trobar un espai on podia expresar-me a tots els nivells,  emocionals, corporals i mentals, i el terapeuta va acomapanyar-me en el gustós i dificultós viatge de l'autoconeixement. Amb un any i mig de teràpia em vaig adonar que modificant-me jo també es modificava la relació amb la meva filla. Vam passar d'enfadar-nos per a qüalsevol cosa vivint en conflicte i malestar continu, a aprendre a expresar les nostres necessitats, a aprendre a escoltar-nos per a establir pactes i així respectar-nos.

Un dia em va dir "Què bé que fas teràpia, mare, perquè ens va molt bé a les dues, estem molt més tranquil·les”. Aquesta frase en aquell moment va ser un regal per a mi, fruit de la teràpia i l'autoconeixement.

 

En reconèixer com era de potent la teràpia en mi, vaig decidir fer un pas endavant i formar-me com a Terapeuta Gestalt infantil i adolescència amb la intenció de millorar encara més la relació amb els meus fills, i em va atrapar tant que em vaig seguir formant com a Acompanyant filosòfica per adults. Mentre em formava i amb la teràpia que rebia, anava guanyant energia i trobava sentit a la meva vida, així que vaig fer un pas més i vaig començar a acompanyar a persones en el seu procés d'autoconeixement.

 

El meu propòsit ara és acompanyar a mares i pares preocupats per la criança dels seus fills i filles, a parelles amb fills que tenen dificultats en posar-se d'acord en com educar les seves criatures, acompanyar en una educació respectuosa per a tothom, pels pares i alhora pels fills. En definitiva, dónar allò que a mi m'hagués agradat trobar amb facilitat a la psicologia convencional i que no vaig trobar.